dijous, 3 d’octubre de 2013

Cargols picants

La tradició culinària catalana, està fortament lligada a aquest gasteròpode terrestre. A les nostres contrades és ben típic i en podeu trobar infinitat de receptes. A casa ens agraden de qualsevol manera però aquí us en deixo una que em recorda als meus avis; ells sempre deien que uns bons cargols havien de ser picants i per pair-los bé s'havien d'acompanyar d'un bon vi. La primera part us la poso jo, la segona ja us haureu d'espavilar vosaltres!

DSC_0425

Ingredients (4 persones):

200 cargols
200g de cansalada virada en daus
3 grans d'alls
1 Kg de tomata madura
2 guindilles (a gust)
Oli d'oliva extraverge
Sal i pebre

Preparació:

 

Els cargols abans de cuinar-los, s'han de bullir varies vegades. Cal que els cargols estiguin purgats. Renteu els cargols de manera que quedin ben nets. Poseu una olla amb força aigua al foc amb els cargols a dins. No els poseu amb l'aigua calenta, sinó quedarà el cargol dins la clova i no agafa tant de gust. Quan hagi bullit per primera vegada, enretireu-los i llenceu l'aigua. Torneu a posar aigua al foc amb els cargols i torneu-los a bullir. Cada cop veureu que l'aigua surt més neta. Repetiu el procés 3 vegades.
Mentre aneu bullint els cargols, podeu preparar la salsa de tomata. En una paella, poseu els daus de cansalada (millor de porc ibèric) a coure. Quan estiguin rossos, afegiu-hi els alls picadets. Tritureu la tomata i afegiu-la a la paella quan els alls comencin a agafar color. Deixeu coure la salsa uns 15 minuts. Quan estigui cuita la salsa, afegiu les guindilles i els cargols. Salpebreu a gust i deixeu coure tot plegat uns 10 minuts. Serviu ben calent i no us deixeu el pa i el vi!!!


DSC_0428

12 comentaris:

  1. En casa es una de nuestras comidas preferidas, los caracoles, y estos tuyos tienen toda la pinta de ser una delicia, me llevo la receta, como tus abuelos decian se tienen que tomar picantes. Besicos

    ResponElimina
  2. Molt bons, Sussi! A mi no em van agradar els cargols fins l'any passat, quan m'hi vaig tornar a atrevir i em van encantar. Sobretot, per aquesta salseta tan bona!!! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment va a èpoques, jo també vaig passar per una època anticargols, `però fa uns quants anys, ara m'agraden tots!! petons

      Elimina
  3. avui sí que no compro, no puc amb els cargols... però segur que la salsa ha de ser molt bona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina pena Gemma amb el que m'agraden a mi, be no ens pot agradar tot no??

      Elimina
  4. Quina cosa més bona!! Porto temps sense menjar-ne (això d'estar lluny de casa...) però m'encanten, de petita la meva veïna els preparava molt semblants i uns altres amb puré d'alls i encara m'emociono pensant en ells!
    A per un bon ví (del Priorat és clar!)
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant un priorat no falta mai a casa!! una abraçada!

      Elimina
  5. m'encanten els cargols, llàstima que ara per problemes de salut no puc menjar-ne però tinc l'esperança que tot es solucioni i pugui tornar a gaudir d'una raciño com la teva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si que pots tornar-ne a menjar!! que et milloris! petons

      Elimina
  6. Uff m' agraden molt els cargols, quina bona pinta fan.. a casa a tots ens agraden, normalment els fa la meva mare, també picantets!

    ResponElimina
  7. Segur que estan boníssims! picantets i amb salsa, que no saps què està més bo. Pel vi no cal patir, que tenim una terra molt generosa.

    ResponElimina