dilluns, 23 de novembre del 2015

Cargols amb allioli i cansalada

Quan comença a arribar la fred sembla que hi ha plats qe venen més de gust. Els cargols és un d'aquests casos. A casa ens agraden de totes maneres però aquesta és la que cuino més sovint, és fàcil però molt gustosa. Hi ha molts llocs que couen directament els cargols a la llauna però a mi m'agraden ben cuits, de manera que els bullo abans i després els faig al forn. Acompanyeu-los d'una bona copa de vi.



Preparació (4 persones):

200 cargols
6 talls de cansalada viada curada
300-400 ml d'allioli
2 fulls de llorer
1 branca de romaní
Sal

Preparació:

Els cargols abans de cuinar-los, s'han de bullir varies vegades. Cal que els cargols estiguin purgats. Renteu els cargols de manera que quedin ben nets. Poseu una olla amb força aigua al foc amb els cargols a dins. No els poseu amb l'aigua calenta, sinó quedarà el cargol dins la clova i no agafa tant de gust. Quan hagi bullit per primera vegada, enretireu-los i llenceu l'aigua. Torneu a posar aigua al foc amb els cargols i torneu-los a bullir, aquest cop amb el llorer i la branca de romaní. Reserveu-los. Ara escalfeu el foc amb calor a dalt i a baix a 180º. Poseu els cargols en una llauna, plata o alguna cassoleta. Cal que poseu els cargols amb l'obertura cap amunt per tal que s'impregnin bé de la salsa. Agafeu la cansalada i talleu-la a dadets petits.


Repartiu-los sobre els cargols. Poseu-los al forn.



Quan veieu que la cansalada està cuita, enretireu els cargols del forn i afegiu-hi l'allioli per sobre. Poseu a gratinar l'allioli amb el grill del forn. Quan l'allioli estigui una mica daurat ja els podreu servir.

4 comentaris:

  1. Mira que sóc de la terra dels caragols... però no m'agraden... bé, de petita a casa en feien i menjava però ara ni un... ! tot i que aquesta cassoleta fa molt bona pinta!! petó

    ResponElimina
  2. Uy doncs a casa no en queda ni un quan en faig!! però els cargols o t'encanten o no els suportes..

    ResponElimina
  3. Els cargols són una de les coses que més trobo a faltar del fet de no viure a Catalunya. Sempre quan visito a la família, ja ho saben, toquen cargols!!! I la meva filla que només te 3 anys i es queixa sempre que el menjar porta un xic de pebre, es menja els cargols de la meva mare (picants, picants) sense respirar!!! :D Ens encanten a nosaltres dues (no puc dir el mateix del meu home)... jajaja
    I aquests amb all i ollioli i cansalada... quina delícia!! Per favor!! GENIALS!!
    Una abraçada ☺

    ResponElimina
  4. Hola Sussi vengo a saludarte, llevo mucho tiempo apartada del ordenador. Besos

    ResponElimina